Els grups de consum agroalimentari

Ricard Espelt (investigador a l’IN3 UOC)

Assemblea a Cal Notari Foto Carlos Rull (Google +)

Els grups de consum agroalimentari com a emblema (real) de l’Economia Social i Solidària

Malgrat li sobren motius per a la seva existència, l’Economia Social i Solidària (ESS) s’ha d’explicar i argumentar permanentment. El model de consum imperant, el (neo)capitalisme, s’ha infiltrat de tal manera, en els hàbits de gran part de la ciutadania, que la proposta d’una alternativa implica una labor pedagògica constant. Revisats els arguments, la lògica de promoure un escenari diferent, que no nou,  és, cada cop per a més persones, una evidència.

En aquest marc, la tasca que fa la Xarxa d’Economia Social i Solidària (XES) a Catalunya, per a conceptualitzar i, al mateix temps, fomentar uns valors econòmics més socials, és rellevant. A través del Pam a Pam, un mapa que es construeix de forma col·laborativa per voluntàries, la XES i SETEM donen visibilitat a aquelles iniciatives de consum que promouen l’ESS.

Actualment, el sector agroalimentari està submergit en una campanya per vincular el consum a uns determinats valors (proximitat, ecologisme) i marques  (Km 0, slow food) que, moltes vegades, tenen poca correspondència amb la realitat. Més enllà d’aproximacions sovint interessades, si fem una anàlisi dels criteris que s’avaluen en profunditat en la realització del mapa de l’ESS Pam a Pam, ens adonarem de la importància que han tingut els grups de consum en la revalorització dels valors socials associats al consum de productes agroalimentaris.

Dels quinze criteris considerats en l’avaluació, els grups de consum assoleixen l’excel·lència en molts d’ells: proximitat, comerç just, transparència econòmica, reducció de l’impacte mediambiental, participació... És a dir, no només els grups de consum desintermedien entre productor i consumidor, sinó que incentiven una economia més social i solidària, a través d’espais d’aprenentatge i debat.

Una aproximació holística possibilita que l’ESS sigui un punt de trobada de persones que, conscients del poder que representa l’acció de consumir, volen ser agents d’una revisió (real) dels valors (o no) que hi ha darrera dels seus hàbits de consum.

En el sector agroalimentari, aquesta mirada crítica s’articula de manera destacada en els grups de consum agroalimentari, hereus de les cooperatives de consum nascudes a la segona meitat del segle XIX.