4 models de relació entre Juntes Directives i Equips Tècnics

Roger Buch

Seguint la lògica jurídica, a les associacions la junta directiva és qui pren les decisions entre assemblees. Però si repassem la realitat de les associacions d’una certa grandària, en trobem moltes que hi ha un equip tècnic fort, professionalitzat, que passa moltes hores a l’entitat, moltes més que el propi president i que els vocals de la junta. En aquests casos, pot ser interessant saber qui acaba prenent, a la pràctica, les decisions importants de l’organització i qui pren les iniciatives que fan que l’entitat millori.

Fent un repàs a diferents associacions que he conegut, d’entrada ja se m’apareixen diferents models. En primer lloc pensem en la junta. Hi ha les juntes directives actives que prenen decisions i donen directrius clares a l’equip tècnic que les executa. Les anomenarem Juntes Fortes. En altres entitats, la junta actúa de manera més “consultiva” i va a remolc de l’activitat professional que aquesta té. Les anomenarem Juntes Dèbils. 

Per altra banda, tenim equips tècnics que lideren i prenen iniciatives sobre què hauria de fer la  pròpia organització. Un equip tècnic que vibra amb la missió i que opina sobre com podria millorar l’entitat. En direm Equip Tècnic Fort. En canvi, d’altres, l’equip tècnic encara que pugui ser professionalment molt eficient es dedica a aplicar acríticament el mandat de la junta tot complint l’horari laboral. En direm Equip Tècnic Dèbil.

Si combinem els dos tipus de junta i els dos tipus d’equip tècnic d’entrada ja ens surten 4 models. Si heu estat en alguna associació mitjana o gran com a vocals o treballadors, segur que mentre les repassem us hi sentireu identificats...

1) Junta forta – Equip tècnic fort 

D’entrada pot semblar la combinació ideal perquè si l’engranatge funciona es pot donar una autèntica “màquina associativa”. Això si, caldrà anar amb molt de compte de no trepitjar espais i evitar friccions. La Junta haurà de ser prou hàbil per aprofitar l’energia i les idees que vinguin de l’equip tècnic i saber-ho reconèixer. L’equip tècnic haurà de ser pacient i respectar els tempos que necessiti la junta. En aquests casos una relació fluïda entre presidència i gerent/director pot ser clau.

2) Junta forta – Equip tècnic dèbil

En principi és un escenari de poca fricció interna i que pot anar bé per a moltes associacions. La Junta pren decisions i l’equip tècnic les aplica acríticament, això sí, sense massa passió i sense posar-hi gaire valor afegit.

3) Junta dèbil – Equip tècnic fort

Aquest pot ser un escenari prou estable si la junta deixa marge d’acció a l’equip tècnic i no atura les iniciatives que provenen dels professionals. El pitjor cas és el d’una Junta dèbil que no faci ni deixi fer. Es a dir, que frenant les iniciatives de l’equip tècnic l’acabés desmotivant. Aquest escenari ens recordaria el funcionament d’algunes fundacions de Tercer Sector on l’equip tècnic “ret comptes” al patronat, en aquest cas junta, que es limita a donar algunes indicacions generals o a actuar a la pràctica com un consell consultiu.

4) Junta dèbil – Equip tècnic dèbil

Tot i que pugui semblar la combinació menys atractiva pot ser positiva per a associacions que tinguin molt estabilitzades les seves activitats. Això sí, si ni la junta ni l’equip tècnic són forts, difícilment podran innovar si canvia el context social en el que estan treballant i es veuran abocats a una crisi important.

Crec que totes quatre combinacions són força habituals en associacions grans que tenen un equip professional. En alguns casos el model de relació és “buscat” com quan per exemple es seleccionen treballadors molt identificats amb la missió de l’associació o algun dels membres de la junta treballa com a director o gerent. Però no sempre és així, a vegades que la junta o l’equip tècnic siguin forts o dèbils no ho podem preveure tant. Més que optar per un model o altre, potser hauríem de pensar quines recomanacions podríem donar perquè tots quatre models, quan els reconeixem a les nostres associacions, acabessin sent aprofitats de la millora manera.

En continuem parlant?

5 claus per entendre la nova llei de voluntariat de Catalunya

... Víctor García

El passat 8 d’agost, quan una gran part de nosaltres estàvem gaudint de les vacances d’estiu, va entrar en vigor la llei del voluntariat i de foment de l’associacionisme. El fet de que la llei s’aprovés a finals de juliol i es publiqués al DOGC durant el mes d’agost, la va privar segurament d’un debat i d’una rellevància als mitjans de comunicació que hauria estat del tot merescuda.

Recentment des de Suport Associatiu hem organitzat una jornada de presentació de la nova llei amb representants de l’administració i representants del sector cultural, social i esportiu. D’aquesta jornada, em vaig quedar amb 5 idees que crec que ens poden ajudar a entendre les claus d’aquesta nova regulació.

1.    És una llei de consens i de tot el sector

Una de les coses que s’han de destacar d’aquesta llei, és que durant la seva tramitació ha sabut recollir moltes de les aportacions que han fet les entitats no lucratives. Avui en dia no és fàcil trobar una llei aprovada al Parlament per unanimitat, sense cap vot en contra de cap grup parlamentari. 

Una altra de les novetats és que la llei recull fins a 17 àmbits de voluntariat: gent gran, esport, cultura, lleure, medi ambient, veïns, etc. És, per tant, una llei que afecta tot el sector.

2.    Ni les empreses ni les administracions poden tenir voluntaris ni gestionar programes de voluntariat

Aquesta llei ha estat capaç de definir i consensuar una forma de fer voluntariat a Catalunya, és a dir, un model català de voluntariat. La tasca de voluntariat només pot desenvolupar-se en el si d’una entitat no lucrativa. 

Les administracions i les empreses no poden tenir voluntaris ni gestionar programes de voluntariat; poden fomentar el voluntariat però no portar-lo a terme. D’aquesta manera s’eviten males pràctiques i es clarifica també la diferència entre treball remunerat i voluntariat. Ni les administracions ni les empreses poden substituir llocs de treball amb personal voluntari. 

3.    Socis vs. Voluntaris

La llei aborda i traca la dicotomia existent al món associatiu entre les persones associades i aquelles persones voluntàries que no són sòcies. La llei diferencia entre el model associatiu que es fonamenta en la participació col·lectiva dels socis en el dia a dia de la seva entitat, d’aquella relació que poden tenir els voluntaris dins d’una entitat no lucrativa que disposi d’un programa de voluntariat.

La llei reconeix aquestes dues realitats i un exemple clar, és que la llei es va començar tramitant amb el nom de llei del voluntariat i finalment es va aprovar com a llei del voluntariat i de foment de l’associacionisme.

4.    Es redueix la “burocratització” de les entitats de caire associatiu

Una de les preocupacions que tenien moltes entitats de base associativa és que la llei comportés una excessiva carrega de gestió i burocratització, més enllà de les obligacions recollides als seus estatuts relacionades amb els drets i deures de les persones sòcies. En aquest sentit, la llei redueix al mínim les obligacions d’aquestes entitats.

Feta la llei, feta la trampa!. En breu, segur que una de les coses que ens trobarem, serà que algunes entitats que actualment tenen voluntaris no socis, els incorporaran com a socis simplement per poder fugir de l’aplicació dels drets i deures regulats al capítol II de la llei.

5.    Drets i deures dels voluntaris, entitats i destinataris: tanquem el cercle

La llei recull bàsicament els drets i deures que ja es recollien a la Carta de voluntariat de Catalunya però és important assenyalar que aquests deixen de ser una recomanació per tenir rang de llei. És important perquè aporta seguretat a les persones voluntàries. 

La normativa regula també els drets i deures dels destinataris de l’acció voluntària així com de les entitats i, tot i que en aquest darrer cas, haurem d’esperar a tenir la redacció final del reglament que preveu la llei i que ha d’establir el seu grau de compliment en funció de la tipologia i dimensions de les entitats.

 

Per acabar volia plantejar dos reptes que penso que haurem d’abordar entre tots. Tot i ser una llei de consens i transversal, segurament hi ha un primer repte que tenim sobre la taula i és que tots els àmbits i sectors se sentin identificats amb la redacció de la norma i no la vegin com una llei que afecta només a les entitats d’acció social perquè potser no acabi de recollir totes les particularitats del voluntariat esportiu, medi ambiental, cultural, etc.

Un segon repte, és que hem de ser capaços de treballar i concretar mesures de foment i suport a l’associacionisme que vagin més enllà de les simples bones intencions. Quan podrem fer una reforma real de la fiscalitat de les entitats? I de les obligacions de caire laboral?

Els grups de consum agroalimentari

Ricard Espelt (investigador a l’IN3 UOC)

Assemblea a Cal Notari Foto Carlos Rull (Google +)

Els grups de consum agroalimentari com a emblema (real) de l’Economia Social i Solidària

Malgrat li sobren motius per a la seva existència, l’Economia Social i Solidària (ESS) s’ha d’explicar i argumentar permanentment. El model de consum imperant, el (neo)capitalisme, s’ha infiltrat de tal manera, en els hàbits de gran part de la ciutadania, que la proposta d’una alternativa implica una labor pedagògica constant. Revisats els arguments, la lògica de promoure un escenari diferent, que no nou,  és, cada cop per a més persones, una evidència.

En aquest marc, la tasca que fa la Xarxa d’Economia Social i Solidària (XES) a Catalunya, per a conceptualitzar i, al mateix temps, fomentar uns valors econòmics més socials, és rellevant. A través del Pam a Pam, un mapa que es construeix de forma col·laborativa per voluntàries, la XES i SETEM donen visibilitat a aquelles iniciatives de consum que promouen l’ESS.

Actualment, el sector agroalimentari està submergit en una campanya per vincular el consum a uns determinats valors (proximitat, ecologisme) i marques  (Km 0, slow food) que, moltes vegades, tenen poca correspondència amb la realitat. Més enllà d’aproximacions sovint interessades, si fem una anàlisi dels criteris que s’avaluen en profunditat en la realització del mapa de l’ESS Pam a Pam, ens adonarem de la importància que han tingut els grups de consum en la revalorització dels valors socials associats al consum de productes agroalimentaris.

Dels quinze criteris considerats en l’avaluació, els grups de consum assoleixen l’excel·lència en molts d’ells: proximitat, comerç just, transparència econòmica, reducció de l’impacte mediambiental, participació... És a dir, no només els grups de consum desintermedien entre productor i consumidor, sinó que incentiven una economia més social i solidària, a través d’espais d’aprenentatge i debat.

Una aproximació holística possibilita que l’ESS sigui un punt de trobada de persones que, conscients del poder que representa l’acció de consumir, volen ser agents d’una revisió (real) dels valors (o no) que hi ha darrera dels seus hàbits de consum.

En el sector agroalimentari, aquesta mirada crítica s’articula de manera destacada en els grups de consum agroalimentari, hereus de les cooperatives de consum nascudes a la segona meitat del segle XIX.

Reptes actuals del lleure educatiu. Hi pensem?

Anna Arrufat (Cap d’estudis de lleure FPT)

En el nostre país el món associatiu té una àmplia tradició i una consolidació que fa que Catalunya durant molts anys hagi destacat per una forta presència i implicació d’entitats i organitzacions de diferent caire: moviments d’educació en el lleure, clubs esportius, centres excursionistes, entitats socials i culturals, entre altres.

La riquesa d’aquesta varietat d’organitzacions rau en que entre totes elles es fomenten valors tan preuats com la participació, el treball en equip, la solidaritat, la cooperació, l’atenció a la diversitat, el respecte cap a la natura, la participació, etc. i en molts casos el compromís cap a la transformació social.

De fet, una societat es fa més humana quan aporta aquests valors. I encara que aquests no són patrimoni exclusiu de ningú, sí que des del lleure educatiu s’hi fa una gran contribució. Els esplais, els caus, els casals  infantils, les activitats extraescolars, les colònies, els menjadors escolars, algunes activitats de caire cultural i esportiu,… tenen un denominador comú: contribuir al creixement integral dels nostres infants i joves a partir d’activitats que, a més de lúdiques, tenen una intencionalitat educativa i són potenciadores dels valors que hem esmentat.

Però en el sector del lleure educatiu actualment se’ns presenten una sèrie de reptes dels quals en vull destacar alguns:

•   Què pot aportar el lleure educatiu en relació a la lluita contra la pobresa?

•    Com podem potenciar que les famílies participin activament en la dinàmica i el funcionament   dels centres de lleure on assisteixen els seus fills i filles?

•    Quines mesures caldria impulsar per poder garantir l’accés al lleure educatiu a tots els infants?   I per atendre la diversitat?

•    Com podem motivar que els nostres adolescents i joves participin i s’involucrin en espais de lleure educatiu o en altres entitats amb cert compromís social quan la societat els xucla cap a altres tipus d’activitats sovint consumistes i més individualistes?

•    El lleure pot ser un espai adequat per a l’adquisició de competències professionals?

•    Al lleure educatiu, li cal una renovació pedagògica?

•    Com podem aprofitar l’entorn digital en el món del lleure educatiu?

•    Com ho podem fer per garantir l’objectiu educatiu en les activitats de lleure mercantil?

Segurament podríem seguir fent una llista més llarga de preguntes. En qualsevol cas, no tindria sentit que en aquest article donéssim resposta a aquestes qüestions  ja que demanen temps per reflexionar-hi i per intercanviar impressions entre els diferents agents que intervenen en el sector del lleure. El 3r Congrés de lleure educatiu se’ns presenta com una bona oportunitat per reunir-los, parar un moment i reflexionar sobre quina és la contribució que fa l’educació en el lleure en la  societat del segle XXI, compartir experiències i bones pràctiques i identificar noves propostes educatives.

Us convidem a participar-hi per fer el diàleg més enriquidor i per posar en comú estratègies de futur entorn del lleure educatiu.