... Carles Viñas i Aulet
Al llarg de la
nostra vida vivim experiències de tota mena i que ens van omplint de records, d’habilitats,
de sentiments, de coneixements... Com a éssers semigregaris que som, necessitem
els nostres espais i vivències individuals, però també les col·lectives. Els
agents socialitzadors,
ja siguin els primaris o els secundaris, juguen un rol cabdal per a desenvolupar
la nostra part més individual, però també la social (adquirint valors, normes socials, identitat
i sentiment de pertinença, etc.).
Sense cap mena de
dubte, ser membre d’una associació és un dels mecanismes que forgen la
personalitat d’un individu i, també, les seves capacitats per a relacionar-se
amb els altres. El contacte amb persones diferents, amb altres necessitats,
cultures o interessos fa augmentar la capacitat de comprensió, d’empatia,
l’altruisme... I a més, per què no dir-ho, ens sentim bé formant part d’un
grup. Al capítol de Redes “todo
por la tribu” l’Eduard Punset mira d’explicar-nos el perquè amb les
experiències del Slow Food, el Grup
d’Esperanto Auroro i el Club Català de
Naturisme, tres associacions amb seu a Barcelona.
En el capítol citat
es parla de confiança social, de xarxa relacional i de normes socials, els tres
elements que, principalment, conformen l’anomenat “Capital
Social”. La majoria dels estudis sobre aquest concepte se centren en
avaluar l’impacte d’aquest en el desenvolupament democràtic dels països i
regions, però... va més enllà el seu impacte? Com afecta en l’individu el fet
de tenir més o menys capital social? I com afecta a un territori el fet que hi
hagi més o menys agents que, com les associacions, el desenvolupen?
L’enquesta
de condicions de vida i hàbits de la població de l’Institut d’Estadística de Catalunya
(IDESCAT) i de l’Institut d’Estudis
regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) ens indica que les persones
que formen part d’associacions són mes felices, però hi té relació? Cada vegada
hi ha més estudis que intenten esbrinar fins a quin punt el capital social té o
no una influència directa en el benestar de les persones i les comunitats, i
quina mena d’influència. A més, aquests estudis sobrepassen els àmbits de la
sociologia, de l’antropologia o de la psicologia, i són diverses perspectives
acadèmiques les que descriuen el valor del capital social. Un exemple és el món
de l’economia, i l’anomenada “economia de la felicitat”. Marta Portela, economista de la Universitat de Santiago de
Compostela, conjuntament amb Isabel
Neira, ha desenvolupat diverses investigacions sobre l’impacte del capital
social, arribant a afirmar que:
“L’estudi
economètric ens mostra la influència
positiva i significativa, de les variables del capital social i humà en el
creixement econòmic. (...) Aquests resultats suggereixen que s’han d’afavorir
les xarxes socials perquè amb això s’aconsegueix un augment de la confiança
general, que repercuteix en el desenvolupament del país” [1]
“El capital social
es pot considerar com un determinant important per a la felicitat, la
satisfacció i el benestar, sobretot en el seu aspecte de confiança i xarxes
socials (...). Així doncs, seria desitjable que s’intentés potenciar aquests
aspectes del capital social al demostrar-se que contribueixen a l’augment del
benestat a Espanya” [2]
Justament l’economista Marta Portela, amb el psicòleg social Lupicinio Íñiguez (UAB) obriran, el dia
10 de juny, la 21a edició del Fòrum La Primavera de les
Associacions que se celebrarà al Museu
d’Història de Catalunya i que impulsa el
Consell d’Associacionisme i Voluntariat de Catalunya
(Generalitat de Catalunya) i el Consell Municipal d'Entitats de
Barcelona (Ajuntament de Barcelona) amb
l’execució de Torre
Jussana, centre de serveis a les
associacions que enguany compleix 20 anys.
Enguany el Fòrum duu
per títol “Societat i felicitat: l’empremta associativa en les persones i les comunitats”
i pretén posar de relleu el valor únic i en alça que tenen les associacions en
un territori i en les persones que en són membres.
El dia 11 de juny s’aprofundirà
en aquests aspectes a través de dues taules rodones en les quals s’hi explicarà
la campanya “associar-se té sentit” (dedicada al foment de l’associacionisme
juvenil), l’impacte dels coneixements i habilitats adquirides en les
associacions en el mercat laboral, i la transformació personal que es
desenvolupa al formar part d’una entitat. En la segona de les taules, l’impacte
de les associacions en les comunitats i territoris serà el fil conductor, tot
mostrant el paper de les associacions de veïns i veïnes de Barcelona en els
anys 80 i 90, la funció d’integració i de construcció de “ciutadania social” de
les associacions, i també la generació d’identitat i sentiment de pertinença a
un territori.
Podeu trobar més
informació i realitzar les inscripcions en el següent enllaç.
[1] Portela Maseda, M., & Neira Gómez, I. (2003). Capital Social:
Las redes sociales afectan al desarrollo. Barcelona: Instituto
Internacional de Governabilidad de Cataluña. Working Paper.
[2] Portela M.
& Neira, I. (2012). Capital
social y bienestar subjetivo. Un análisis para España considerando sus regiones. Revista
Investigaciones Regionales, nº 23. Otoño 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada