La vacunació dels infants i les activitats d'estiu

... Xavi Nus (MCECC)

Estem a les portes de l’estiu, de fet ja s’han iniciat les colònies, rutes, casals, campaments que durant el mesos de juliol, agost i principis de setembre mobilitzaran a desenes de milers d’infants del nostre país acompanyats dels seus monitors/es, en molts casos voluntaris. En els últims dies, la premsa escrita, els telenotícies i els programes de tertúlia d’actualitat s’han omplert amb el debat de VACUNES SI o VACUNES NO, arran dels fet ocorreguts en una casa de colònies a la Garrotxa, on va sorgir un brot de diftèria.

En aquestes èpoques de l’any, el debat s’hauria de centrar en ACTIVITATS D’ESTIU SI o ACTIVITATS D’ESTIU NO, i per tant en la importància que aquestes tenen en el desenvolupament del infants i joves que hi participen. Són espais educatius on els infants i joves i, en molts casos, per que no dir-ho, l’equip educatiu (dels més petits els adults en tenim molt a aprendre) aprenen, comparteixen i gaudeixen al costat d'altres companys. Des dels centres d’esplai, i en concret del Moviment de Centres d’Esplai Cristians de la Fundació Pere Tarrés, s’ha de vetllar per continuar treballant amb el rigor i qualitat fet fins ara i complint la normativa vigent en aquestes activitats de lleure, prenen les mesures necessàries perque es desenvolupin en la màxima normalitat i sense incidents.

Com ja portàvem fent en els darrers anys, en les activitats d’estiu es recull el carnet de vacunes i se’ls fa omplir a les famílies una fitxa de salut del participant, que garanteix que el nen està bé de salut i té les vacunes adequades. Si la família ha decidit no vacunar-lo cal firmar un full on assumeixen la responsabilitat d’aquesta decisió i aquesta informació només s’utilitzarà en cas d’anar al metge si la situació ho requerís.

Iniciem l’estiu amb la il•lusió d’aquests infants que passaran deu dies fantàstics, Sota el lema l’Estiu, vacances per créixer, maduraran amb els seus companys. Per tot això i molt més, ACTIVITATS D'ESTIU SI!!!

I si (no) parlem de diners?

... Irene Borràs (Causes)

Recentment, he participat en un cicle de tallers sobre el finançament de les entitats no lucratives, organitzades per finan3. Finan3 és una entitat que té com a missió l’enfortiment del finançament del Tercer Sector i l’objectiu de les sessions és parlar sobre les dificultats financeres de les entitats per tal de proposar solucions.




A partir d’aquestes xerrades, algunes reflexions per compartir.

Primer de tot, és necessari distingir per què necessitem diners:

• Volem posar en marxa un nou projecte?
• Hem de cobrir tensions de liquidesa i fer front als pagaments?
• Per tal que els activitats que fem no tinguin un cost tant elevat per als usuaris o persones ateses?
• Necessitem fer obres o adequar els locals?

En funció del per què necessitem diners el què haurem de fer serà una cosa o una altra... És a dir, identifiquem primer el problema per trobar la solució adient.

Si tenim un problema de liquidesa, haurem de buscar diners de “forma puntual o temporal”. Per exemple:

• Anar a la banca tradicional 
• Anar a la banca ètica (Triodos Bank o Fiare).
• Acostar-se a cooperatives de crèdit, com ara Coop 57.
• Estructurar fórmules de finançament col·lectiu (títols participatius o préstecs personals de petits imports).

Si necessitem tenir més recursos per fer més activitats o posar en marxa nous projectes, podem necessitar un pla de màrqueting que ens ajudi a tenir més socis. Aquesta fórmula és vàlida per a ateneus, clubs esportius, associacions culturals, festives  o excursionistes, entre d’altres.... Fes créixer el nombre de socis i tindràs més diners.

I si el tipus de persones que atenem no poden pagar els serveis o necessitem més fons, llavors hem de treballar una campanya de captació de fons (fundraising), ja sigui de particulars o buscant la col·laboració de les empreses.

Resumint, hem de saber si necessitem algú que s’ocupi de:

• Les finances
• El màrqueting
• La captació de fons

El resultat final serà el mateix (+ diners) però el què fem no... És com anar a comprar unes sabates... per què són? Per córrer? Per passejar? D’estiu o d’hivern? Ja anirem calçats, ja, però anar a una botiga d’esports a comprar unes sabates de festa, no és un bon encert. Això és el que fem sovint les entitats: buscar solucions en els llocs equivocats.

Parlar de diners, i esperar que arribin, comporta una sèrie de premisses a tenir present:

• La inspiració existeix, però t’ha de trobar treballant. Que és tant com dir que els diners hi són, però no vénen sols.
• Caldrà invertir temps i, també, diners encara que pugui semblar un contrasentit...
• No es pot improvisar.
• I la més important... si volem diners, hem de parlar de diners! I aquest últim punt sembla que provoqui urticària al món associatiu...

Cal reflexionar, pensar, proposar, moure’s, criticar, enfadar-se, replantejar el model actual, pensar amb el sector (les xerrades organitzades per finan3 són un bon moment per fer-ho) però, també, hem de parlar de diners.

Perquè la cultura, el medi ambient, la gent gran, la infància, els joves, la solidaritat... és important, necessari, imprescindible! Però perquè sigui sostenible, hem de trobar la manera de fer-ho. Bancs del temps, monedes socials, intercanvis,... hi ha propostes alternatives. Però mentre, o alhora, com vulgueu, també hem de parlar de diners... O no?

En parlem?

L'empremta associativa, una marca per a tota la vida

... Carles Viñas i Aulet

Al llarg de la nostra vida vivim experiències de tota mena i que ens van omplint de records, d’habilitats, de sentiments, de coneixements... Com a éssers semigregaris que som, necessitem els nostres espais i vivències individuals, però també les col·lectives. Els agents socialitzadors, ja siguin els primaris o els secundaris, juguen un rol cabdal per a desenvolupar la nostra part més individual, però també la social (adquirint valors, normes socials, identitat i sentiment de pertinença, etc.).

Sense cap mena de dubte, ser membre d’una associació és un dels mecanismes que forgen la personalitat d’un individu i, també, les seves capacitats per a relacionar-se amb els altres. El contacte amb persones diferents, amb altres necessitats, cultures o interessos fa augmentar la capacitat de comprensió, d’empatia, l’altruisme... I a més, per què no dir-ho, ens sentim bé formant part d’un grup. Al capítol de Redes “todo por la tribu” l’Eduard Punset mira d’explicar-nos el perquè amb les experiències del Slow Food, el Grup d’Esperanto Auroro i el Club Català de Naturisme, tres associacions amb seu a Barcelona.

En el capítol citat es parla de confiança social, de xarxa relacional i de normes socials, els tres elements que, principalment, conformen l’anomenat “Capital Social”. La majoria dels estudis sobre aquest concepte se centren en avaluar l’impacte d’aquest en el desenvolupament democràtic dels països i regions, però... va més enllà el seu impacte? Com afecta en l’individu el fet de tenir més o menys capital social? I com afecta a un territori el fet que hi hagi més o menys agents que, com les associacions, el desenvolupen?

L’enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) i de l’Institut d’Estudis regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) ens indica que les persones que formen part d’associacions són mes felices, però hi té relació? Cada vegada hi ha més estudis que intenten esbrinar fins a quin punt el capital social té o no una influència directa en el benestar de les persones i les comunitats, i quina mena d’influència. A més, aquests estudis sobrepassen els àmbits de la sociologia, de l’antropologia o de la psicologia, i són diverses perspectives acadèmiques les que descriuen el valor del capital social. Un exemple és el món de l’economia, i l’anomenada “economia de la felicitat”. Marta Portela, economista de la Universitat de Santiago de Compostela, conjuntament amb Isabel Neira, ha desenvolupat diverses investigacions sobre l’impacte del capital social, arribant a afirmar que:

“L’estudi economètric  ens mostra la influència positiva i significativa, de les variables del capital social i humà en el creixement econòmic. (...) Aquests resultats suggereixen que s’han d’afavorir les xarxes socials perquè amb això s’aconsegueix un augment de la confiança general, que repercuteix en el desenvolupament del país”  ^[1]

  

“El capital social es pot considerar com un determinant important per a la felicitat, la satisfacció i el benestar, sobretot en el seu aspecte de confiança i xarxes socials (...). Així doncs, seria desitjable que s’intentés potenciar aquests aspectes del capital social al demostrar-se que contribueixen a l’augment del benestat a Espanya” [2]

Justament l’economista Marta Portela, amb el psicòleg social Lupicinio Íñiguez (UAB) obriran, el dia 10 de juny, la 21a edició del Fòrum La Primavera de les Associacions que se celebrarà al Museu d’Història de Catalunya i que impulsa el  Consell d’Associacionisme i Voluntariat de Catalunya (Generalitat de Catalunya) i el Consell Municipal d'Entitats de Barcelona (Ajuntament de Barcelona) amb l’execució de Torre Jussana, centre de serveis a les associacions que enguany compleix 20 anys.

Enguany el Fòrum duu per títol “Societat i felicitat: l’empremta associativa en les persones i les comunitats” i pretén posar de relleu el valor únic i en alça que tenen les associacions en un territori i en les persones que en són membres.

El dia 11 de juny s’aprofundirà en aquests aspectes a través de dues taules rodones en les quals s’hi explicarà la campanya “associar-se té sentit” (dedicada al foment de l’associacionisme juvenil), l’impacte dels coneixements i habilitats adquirides en les associacions en el mercat laboral, i la transformació personal que es desenvolupa al formar part d’una entitat. En la segona de les taules, l’impacte de les associacions en les comunitats i territoris serà el fil conductor, tot mostrant el paper de les associacions de veïns i veïnes de Barcelona en els anys 80 i 90, la funció d’integració i de construcció de “ciutadania social” de les associacions, i també la generació d’identitat i sentiment de pertinença a un territori.

Podeu trobar més informació i realitzar les inscripcions en el següent enllaç.

---

[1] Portela Maseda, M., & Neira Gómez, I. (2003). Capital Social: Las redes sociales afectan al desarrollo. Barcelona: Instituto Internacional de Governabilidad de Cataluña. Working Paper.

[2] Portela M. & Neira, I. (2012). Capital social y bienestar subjetivo. Un análisis para España considerando sus regiones. Revista Investigaciones Regionales, nº 23. Otoño 2012