Voluntariat transformador

... Sergi Asensio

 

Ara que ja no soc aquell jove hiperactiu, reflexiono sobre aquest complex món del voluntariat, convençut
del gran valor que aporta al conjunt de la societat.

El voluntariat pot ser un petit gest, que col·lectivament és un gest gegant, amb un impacte transformador i esperançador. Jo us diria que en primer lloc el voluntariat ha de ser una oportunitat per ajudar-nos, créixer i aprendre. Arrelar-nos, conèixer mons que moltes vegades són invisibles, però que existeixen, compartir, descobrir i deixar-nos emportar pels valors més humans i més veritables.  La majoria de persones volen ajudar als altres, però no ens adonem moltes vegades de que l’acció del voluntariat és sempre una acció de donar i rebre i no és un gest caritatiu.

Un dia a l’entitat on treballo vaig entrevistar a una persona que volia fer voluntariat i li vaig preguntar que li motivava. Mai algú em va ser tant sincer. - "ho faig per egoisme, perquè m’agrada." Es cert, el voluntariat ens permet viure una experiència única, conèixer un munt de gent interessant, treballar en equip, evidenciar els nostres valors i talent, i ens genera felicitat quan som capaços d’arrencar un somriure i veiem que allò que fem té un sentit. Escapar de la rutina, del món del consum, dels dictats dels mercats per fer quelcom transformador i posar a disposició dels altres el nostre talent.

Moltes vegades, les persones que volen fer voluntariat tenen molt bona voluntat, no sempre és suficient. El voluntariat requereix cert esforç d’aprenentatge. Crec que tampoc pot ser una excusa per substituir a professionals remunerats. Al contrari en molts casos els voluntaris requereixen de professionals que acompanyin i formin aquestes persones.

Però es necessari que darrera d’aquest voluntariat hi hagi una arrel, una causa que ens empenyi, una carrega ideològica que ens mogui, un ideari que ens inspiri a viure compromesos amb aquest voluntariat.
Sobretot penso que es l’oportunitat que tens de posar el teu gran talent a fer quelcom diferent i solidari, que pot tenir un impacte social.

El voluntariat es un gest petit, però us asseguro que de ben jove, gràcies a l’esplai em vaig endinsar amb aquesta actitud de servei, vaig descobrir la meva vocació per l’acció social, l’oportunitat de conèixer molts indrets del món, persones increïbles, realitats invisibles, que m’han engrescat a mourem i lluitar per les conviccions i se que és aquesta la força de gestos petits, que sumen i que fan possible la transformació social.

Catalunya, una associació voluntària

... Miquel Calçada

 

L’associacionisme i el voluntariat són dos trets distintius de la Catalunya moderna. Sense l’empara d’un estat, la societat civil ha hagut d’autoorganitzar-se i assumir en primera persona del plural tot tipus de tasques. Algunes d’essencials per al bon funcionament del país. No és un fenomen nou d’avui, tot i que, amb els temps que corren, associacionisme i voluntariat són més necessaris del que potser han estat mai abans.

Amb un estat del benestar força amenaçat per la situació política i econòmica, la tasca dels voluntaris i les entitats que els agrupen es torna, ara sí imprescindible. I sembla que insubstituïble. Però no és només l’estat del benestar qui ha de ser l’únic responsable de tot un seguit d’accions. Quina mena de societat seríem sinó? L’acció dels voluntaris esmorteeix els efectes d’una societat que cada dia canvia més i més ràpid, omplint d’altruisme els buits que deixa la incertesa.

Perquè això, l’altruisme, és el que hi ha en el fons de l’acció social d’entitats i associacions. El voluntariat es fonamenta en aquests valors i és, alhora, el millor vehicle per promoure’ls. Solidaritat, cooperació, ajuda mútua... valors universals que caracteritzen la nostra avantguarda cívica i han de servir d’exemple per al conjunt d’una societat que se sap compromesa amb els drets de tothom.

Una societat, la catalana, que combat sense dubtes qualsevol risc de fractura. Riscos reals i recurrents al llarg de la nostra història recent. Però l’acció convençuda i entusiasta de la societat civil organitzada ens ha permès mantenir aquesta cohesió. I així hauria de ser contra tot pronòstic, i contra qualsevol projecte que pretengui minar-la de manera interessada en el futur.

Ja ho hem viscut, de fet, i per això sabem que ens en podem tornar a sortir. Que ens en sortirem. Fins i tot en la foscor del franquisme, la voluntat sistemàtica d’anihilar-nos com a poble no va poder reeixir gràcies a l’associacionisme. Aquest moviment es va convertir no només en la columna vertebral del país, sinó en el catalitzador de moltes de les nostres aspiracions col·lectives. En els moments més difícils, Catalunya ha estat capaç d’autoorganitzar-se, assumint riscos i costos per assolir objectius col·lectius tan necessaris com incerts.

Aquesta és una actitud que forma part del nostre ADN –no és casual que Barcelona sigui enguany la capital europea del voluntariat- i es manifesta en tota la seva magnitud, sota una forma o altra, en qualsevol moment d’urgència. Què és la participació ciutadana durant el setge de Barcelona el 1714 sinó un acte –tan altruista com arriscat- de defensa de la col·lectivitat sense esperar-ne res a canvi? Afortunadament, l’acció voluntària no té normalment ni aquest component heroic ni tampoc un final tràgic. Però això sí, és una acció constant, quotidiana, propera, en alguns casos lúdica, en altres emotiva, però sempre necessària. Al cap i a la fi, quants herois neixen a cada generació? Certament a Catalunya en podem comptar molts en diferents àmbits. Però un país no es construeix només a partir de la tasca dels grans homes. Seria una empresa titànica, inviable d’afrontar en solitud. Un país es basteix amb la contribució solidària de tots els que decideixen de formar-ne part. És tota la ciutadania la que posa els fonaments sobre els que descansa el nostre futur compartit.

Les particularitats de la nostra història ens han portat on som, per bé i per mal. Les limitacions que hem tingut al llarg del temps expliquen en bona mesura per què som una societat més activa, participativa i cohesionada que altres països del nostre entorn. La importància del voluntariat i l’associacionisme és un llegat que no ens podem permetre perdre en la Catalunya del demà.

Una Catalunya que, en el fons, ha de seguir sent aquesta associació voluntària que és avui. Avui som més catalans dels que mai hi ha hagut a la història. Però això, lluny de diluir la nostra identitat, l’ha reforçat, fent-la més sòlida i més àmplia, empeltant-la de noves energies que ens permeten mirar amb confiança els reptes que enfrontem com a país. I aquest procés d’integració no hagués estat possible sense la tasca incansable i massa vegades invisible de voluntaris, entitats i associacions.

Moltes gràcies!