Buidem la boca, omplim les mans

... de Mònica Beneyto

 

Dimecres 18 de desembre. El twitter, els diaris online i les tertúlies radiofòniques estan prou monopolitzades pel possible augment de fins a un 11% de la factura de la llum, i les horribles conseqüències que té això per una problemàtica social que cada vegada sona amb més força; la pobresa energètica. Això lliga amb el recent rebuig al Congrés dels Diputats, concretament del Partit Popular, a una proposta que demanava no tallar els subministraments a les famílies que no poden assumir les factures.

Redactors, opinadors, columnistes i tertulians s’omplen la boca de conceptes solidaris: de la necessitat d’ajudar als més desfavorits, de les dificultats que pateixen les persones que no poden assumir les despeses dels subministraments, i un llarg etcètera de paraules que pretenen canviar el món. D’acord, en general és possible que tinguin raó, però... i què més? Ja està? Ja han parlat, la població ja els ha escoltat, ja s’ha dit la situació precària en què viuen moltes persones, però tothom ha seguit fent la seva vida, potser indignat per l’actualitat, però res més.

Dimecres 18 de desembre. Al cor de la Barceloneta, l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac celebra la seva festa de Nadal. A l’entrada s’hi congreguen uns quants usuaris fent una cigarreta. Pujant per les escales, es creuen usuaris, voluntaris, tècnics que se saluden, es pregunten. I en una la sala d’actes plena de gom a gom del segon pis, un cantautor versiona Serrat davant d’un dels públic més agraïts que mai tindrà. Després la cosa s’anima, un grup d’usuaris ha creat un grup de música i toca nadales per tothom.

El públic és variat. Alguns més en forma que d’altres, gent més gran, altres potser malalts, però tots amb un somriure d’orella a orella. Un home amb corbata comenta que és advocat i que dedica part del seu temps a ser voluntari i acompanyar a alguns dels usuaris al metge. Un altre, no diu la professió però explica que va uns quants dies al menjador i els serveix i prepara menjar. Caram, i no els costa res.

Gràcies a la feina que fan moltes persones com ells, l’obra social arriba a atendre fins a més de 2.200 persones l’any. Alguns passen una temporada al centre, altres només hi van a menjar, altres es beneficien dels tallers i del centre d’orientació o dels habitatges socials. Tots ells, han patit i pateixen grans entrebancs dels quals ningú està exempt. A tothom li podria passar. I per què relacionar aquests dos fets. Doncs perquè en un mateix dia, es pot ser conscient de la misèria, la pobresa, la solitud, la injustícia, la incapacitat, la impotència, i un llarg etcètera. Però també en un mateix dia es pot veure quina és la millor manera d’afrontar-ho. En comptes d’omplir-se la boca, en comptes de criticar els que no actuen com es vol, en comptes de seure i esperar el canvi, podríem moure’ns fins a llocs com Santa Lluïsa de Marillach, dedicar part del nostre temps a ajudar qui més o necessita i portar el canvi nosaltres mateixos amb les nostres mans.