26 de gen. 2014

Les Trementinaires de Vallcarca, una Cooperativa de Consum arrelada al barri.





Els més petits de la casa diuen: avui és dimecres i toca anar a la “coope”! és la manera abreujada de dir que anem a la cooperativa de consum. Som 25 famílies dels barris d’El Coll i Vallcarca, de Barcelona, i fa més de 5 anys vam crear la cooperativa de consum Les Trementinaires de Vallcarca.

La “coope” no és un supermercat on anem a recollir els aliments que consumim, paguem i marxem cap a casa. La “coope” és la nostra manera de comprar, la nostra manera de consumir i la nostra manera de fer barri i xarxa. Més enllà de ser el lloc físic on anem a buscar la comanda, l’espai on fem les assembles l’últim dimecres de cada més i l’espai en que cada comissió de treball realitza les seves tasques, és l’espai on fem barri, on coneixem veïns i les veïnes amb els mateixos interessos comuns que nosaltres i a on ens relacionem amb altres entitats del barri.

La cooperativa individualment ens permet a cada família consumir productes ecològics, de proximitat i de temporada. Ens considerem afortunats de poder gaudir dins la gran ciutat del sabor autèntic de les fruites i verdures acabades de collir, productes, làctics, pa, carn, peix, productes de neteja... Però com a grup de consum anem més enllà:  participem a les festes del barri, a la primavera verda al costat de les entitats del barri, a les festes de joves i també en tertúlies, taules rodones i debats amb altres cooperatives. Formem part de Coopes amb Gràcia, (una xarxa de cooperatives de consum del districte de Gràcia). En definitiva, construïm junts un espai autogestionat de participació veïnal, de vertebració i per tant motor de cohesió social amb membres de més de cinc nacionalitats diferents on, a més, el català és la llengua vehicular.

Creiem en que un altre món es possible i que cal una acció directa contra els grans grups de distribució i les grans superfícies comercials, que amb les seves polítiques especulatives deixen marges molt petits als petits i mitjans productors, obligats molts a deixar els productes al camps sense recollir. Molts de nosaltres ens hem conegut al carrer, a les places... però creiem que no només cal lluitar al carrer sinó construint o participant en noves alternatives de consum en altres àmbits com poden ser Som Energia (cooperativa de consumidors de llum) o la recentment creada Som connexió (cooperativa de consumidors de telefonia i dades).

22 de gen. 2014

Desaprendre per aprendre




Tot es mou ràpidament. Sovint, tens la sensació d’anar darrera dels canvis i que quan tu arribes, ja fas tard. Per exemple, després de molt discutir internament de si twitter o no twitter, decidiu –com a entitat- obrir un perfil. I quan ho fas, llegeixes un article o una recomanació d’experts dient que el futur ja no és twitter sinó una altra cosa...  

Em sembla important estar atent als canvis i als reptes que l’entorn ens planteja però crec que encara és més important definir el propi camí com a entitat. Per tant, aprofitant que comencem any, m’atreveixo a fer petites recomanacions per millorar el dia a dia de l’entitat:


1. Saber explicitar quins són els objectius per a l’entitat en el proper any. I que tots els membres de l’entitat els tinguin clars... Els definim i pengem, per exemple, al taulell de l’entitat?

2. Comunicar, comunicar i comunicar. No donar res per suposat. I per molt que comuniquis, sempre hi haurà qui dirà: “doncs jo no ho sabia...” Assumim que això ens passarà SEMPRE. Imprescindible no oblidar-se de comunicar. Per treballar el pla de comunicació, aquí teniu una plantilla senzilla.

3. Corresponsabilitzar i repartir tasques. Sovint ens queixem que sempre som els mateixos els que ho fem tot... No podem esperar que tothom tingui un grau de compromís del 200 % però podem provar de repartir responsabilitats (que no feines) i empoderar als membres de l’equip per tal que cadascú assumeixi un rol i funcions.

4. Parlar poc i escoltar molt. Estiguem atents a les necessitats dels socis, de l’entorn, de les persones ateses,... Això ens permetrà veure si el que fem és el que té sentit i dóna, realment, resposta. Com podrem saber sinó, si estem aconseguint els objectius?

5. Repensem. Sense dubtes existencials que ens paralitzin, però cal saber si el que fem és el que toca o el que té sentit... Repensem també programes, activitats, processos i formes de fer.

6. Obrim les mans. Busquem altres entitats amb les quals poder sumar: aprofitem sinergies, coneixements,... No cal estar creant sempre des de zero.

En resum, crec que es tracta de ser conscients que el que sempre hem fet no té perquè seguir sent vàlid. No pot ser que al nostre entorn tot hagi canviat i la nostra entitat no. No podem pretendre que l’entorn (o els usuaris, o els socis o les administracions) s’adaptin al que nosaltres creiem. Es tracta d’entendre que les preguntes canvien i, per tant, també hem de canviar les respostes. Desaprendre per aprendre i seguir canviant i millorant vides.

10 de gen. 2014

Buidem la boca, omplim les mans


 
Dimecres 18 de desembre. El twitter, els diaris online i les tertúlies radiofòniques estan prou monopolitzades pel possible augment de fins a un 11% de la factura de la llum, i les horribles conseqüències que té això per una problemàtica social que cada vegada sona amb més força; la pobresa energètica. Això lliga amb el recent rebuig al Congrés dels Diputats, concretament del Partit Popular, a una proposta que demanava no tallar els subministraments a les famílies que no poden assumir les factures.

Redactors, opinadors, columnistes i tertulians s’omplen la boca de conceptes solidaris: de la necessitat d’ajudar als més desfavorits, de les dificultats que pateixen les persones que no poden assumir les despeses dels subministraments, i un llarg etcètera de paraules que pretenen canviar el món. D’acord, en general és possible que tinguin raó, però... i què més? Ja està? Ja han parlat, la població ja els ha escoltat, ja s’ha dit la situació precària en què viuen moltes persones, però tothom ha seguit fent la seva vida, potser indignat per l’actualitat, però res més.

Dimecres 18 de desembre. Al cor de la Barceloneta, l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac celebra la seva festa de Nadal. A l’entrada s’hi congreguen uns quants usuaris fent una cigarreta. Pujant per les escales, es creuen usuaris, voluntaris, tècnics que se saluden, es pregunten. I en una la sala d’actes plena de gom a gom del segon pis, un cantautor versiona Serrat davant d’un dels públic més agraïts que mai tindrà. Després la cosa s’anima, un grup d’usuaris ha creat un grup de música i toca nadales per tothom.

El públic és variat. Alguns més en forma que d’altres, gent més gran, altres potser malalts, però tots amb un somriure d’orella a orella. Un home amb corbata comenta que és advocat i que dedica part del seu temps a ser voluntari i acompanyar a alguns dels usuaris al metge. Un altre, no diu la professió però explica que va uns quants dies al menjador i els serveix i prepara menjar. Caram, i no els costa res.

Gràcies a la feina que fan moltes persones com ells, l’obra social arriba a atendre fins a més de 2.200 persones l’any. Alguns passen una temporada al centre, altres només hi van a menjar, altres es beneficien dels tallers i del centre d’orientació o dels habitatges socials. Tots ells, han patit i pateixen grans entrebancs dels quals ningú està exempt. A tothom li podria passar. I per què relacionar aquests dos fets. Doncs perquè en un mateix dia, es pot ser conscient de la misèria, la pobresa, la solitud, la injustícia, la incapacitat, la impotència, i un llarg etcètera. Però també en un mateix dia es pot veure quina és la millor manera d’afrontar-ho. En comptes d’omplir-se la boca, en comptes de criticar els que no actuen com es vol, en comptes de seure i esperar el canvi, podríem moure’ns fins a llocs com Santa Lluïsa de Marillach, dedicar part del nostre temps a ajudar qui més o necessita i portar el canvi nosaltres mateixos amb les nostres mans.