31 de jul. 2012

Comunicació: ara més que mai


Persones intentant comunicacio, de P Shanks a Flickr
Quan els recursos escassegen es posen sobre la taula totes les partides de despeses per veure quines es poden reduir. Cert és que les entitats, acostumades a treballar sota mínims, treuen un gran rendiment als seus pressupostos... Però hi ha un moment en què qualsevol despesa entra en el punt de mira.

Vull fer una crida per salvar la comunicació. Aquesta partida és fàcilment eliminable per què:


  • És difícil mesurar el seu retorn, i sí la despesa que representa.
  • No s’és conscient de la seva importància i acostuma a ser un tema més, en els millors dels casos, dins la direcció i gestió de les entitats.


Però cal salvar la comunicació, en la mesura del possible, de les retallades. Alguns motius (de prou pes, espero):

  1. Comunicar és existir. En la mesura que deixem de comunicar estem signant la nostra pròpia desaparició.
  2. Comunicar obliga a mirar cap enfora. Ser conscients de qui són els nostres públics i tenir-ne cura en ajudarà a enfortir-nos, imprescindible en aquests moments.
  3. Comunicar permet compartir. La situació, la problemàtica, la causa per la qual estem treballant. Sinó comuniquem, com podrem saber quina és la situació que volem canviar? Com demanarem compromís i suport?
  4. Comunicar és explicar què fem, però sobretot, és explicar l’impacte de la nostra feina. Quins són els resultats que estem aconseguint amb la nostra tasca? Quina és la situació que hem estat capaços de canviar? Sovint el Tercer Sector es queixa que no es reconeix la seva feina però, hem estat capaços d’explicar-la?


És fàcil: només cal posar-s’hi. Petites recomanacions amb poc cost (però sí esforç):

  1. Per vacances, no deixis de comunicar. La teva causa no en fa, de vacances, i els teus públics poden estar més receptius que quan tenen molta feina.
  2. No comuniquis com a entitat. Comunica com a una persona que té coses a dir. Dóna veu als voluntaris, als socis, als donants, als professionals i, per descomptat, a les persones que atens.
  3. Revisa quins són els teus públics i quin és el millor canal per arribar-hi. Recorda que hi ha vida més enllà de facebook i twitter.
  4. Tingues clar quin és el teu objectiu i el teu missatge. No et quedis amb els elements (tríptics, memòries, bloc,...) queda’t amb els objectius i treballa per aconseguir-los!


Comunicar: ara més que mai... i durant tot l’any. Per molts anys de feina ben feta i bon estiu!

2 comentaris:

  1. Estic molt d'acord amb la primera frase d'aquest, quan els recursos escassos es van posar sobre la taula tots els elements de producció per veure què es pot reduir. És cert que les institucions, acostumat a treballar sota almenys tenir un bon exercici per a l'estimació ... Però hi ha moments en què cada producció va entrar al centre d'atenció. Article molt interessant, m'encanta llegir això, bona sort. Felicitats treballar Ekios Ekios

    ResponSuprimeix