Es busca president

... de Xavier Pastor

El passat dijous 24 de març, a la taula rodona amb el títol “Els reptes dels òrgans de govern a les organitzacions no lucratives” del 3r Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya, es va comentar que als Estats Units el relleu dels presidents, però també d’altres membres dels governs, d’aquestes organitzacions es fa per mitjà d’una convocatòria pública i d’un procés de selecció, com els que es fan en una empresa quan es vol contractar al millor professional o treballador.




Malgrat que el que es dóna allà tard o d’hora acaba passant aquí, de moment queda clar que aquesta no és en absolut la forma habitual de nomenar els presidents i els òrgans de govern en la forta tradició associativa i de voluntariat catalana, on la munió de persones que presideixen i formen part de les juntes d’aquestes entitats són escollides per la seva implicació personal amb la causa que defensen, per la voluntat demostrada de donar resposta a problemes i conflictes socials i pel temps dedicat a favor de l’entitat. Tanmateix, davant de l’important nombre de projectes, persones i serveis de les entitats del tercer sector, estic d’acord que ara cal un impuls decidit per a renovar els òrgans de govern d’aquestes entitats de forma gradual i amb condicions d’èxit.

El tercer sector social aglutina un conjunt d’entitats amb fórmules jurídiques diverses –associacions, fundacions, cooperatives i empreses d’inserció–, però preferentment associacions i fundacions, que tenen com a objectiu ajudar les persones i millorar les seves condicions de vida i oportunitats socials, donant resposta als reptes i conflictes de la societat en general.

D’entrada, els òrgans de govern en qualsevol organització són un tema primordial com espai de presa de decisions i pel rol de lideratge que desenvolupen, però també pel rol de representació, prestigi i incidència social. En el tercer sector es dóna la circumstància que les persones que ocupen aquestes posicions ho fan, en la gran majoria, de forma voluntària, sense rebre cap contraprestació econòmica a canvi, i amb la responsabilitat de prendre decisions de molt de pes i en molt casos fer el seguiment del desenvolupament de l’entitat, mentre que les persones que hi treballen s’encarreguen d’assolir els objectius immediats a partir dels projectes o els serveis de l’entitat.

Seguiu llegint al Diari de Girona.

Associacions + voluntaris: a vegades ens en sortim!

... de Roger Buch

Pel twitter ens acaben de dir que hi ha cua de ciutadans votant a la seu d’Òmnium Cultural durant les darreres hores. Una prova de l’èxit de la consulta per la independència organitzada per Barcelona Decideix que els darrers dies ha donat un tomb. De les moltes iniciatives del catalanisme polític, la que hem viscut els darrers mesos de les consultes ha estat la que més ha connectat amb la societat civil del país. D’aquí el seu innegable èxit. Vegem-ne algunes claus:

En primer lloc perquè és una iniciativa que parteix de la societat civil. En part ingovernable per espontània i que tots els partits que l’han volgut controlar n’han quedat escaldats. A diferència d’altres campanyes, aquesta no s’ha planificat en un despatx de cap partit polític sinó que la pròpia iniciativa civil ha estat la que l’ha consolidat. Una iniciativa boja, insegura, sovint sense rumb i que cap estratega lúcid hagués pogut mai arribar a dissenyar. El que podia esdevenir un ridícul estrepitós, portar la consulta d’Arenys de Munt a la metròpoli, està resultant un revulsiu de primer odre.

En segon lloc pel suport de les entitats del país. No només d’organitzacions que tenen per objectiu la promoció de la llengua o la cultura, com el mateix Òmnium, sinó d’entitats cíviques i comunitàries arrelades als seus barris. Observar la llista d’entitats que col•laboren a la consulta de Barcelona és impressionant: associacions de veïns, AMPA, agrupaments escoltes, colles de cultura popular i també grans federacions i entitats com la UGT o el FC Barcelona. En alguns barris com Gràcia, la pràctica totalitat de les entitats referents s’han adherit a la consulta. Algunes entitats han donat suport, altres s’hi han implicat activament amb els seus socis i recursos. Sense elles no seríem on som.

En tercer lloc i especialment visible aquests dies a Barcelona, la gran feinada dels voluntaris. Centenars de ciutadans de manera desinteressada s’han ofert per a col•laborar en la consulta. Més d’un miler de fedataris, i molts més per estar a les meses i per fer difusió. Col•laboracions regulars o puntuals, especialitzades o genèriques, però totes elles amb l’esperit altruista i generós propi del voluntariat.

En època de desafecció política, sorprèn l’alta capacitat de mobilització de la societat civil que supera amb escreix qualsevol iniciativa de participació ciutadana impulsada per les institucions. Entitats útils, voluntaris engrescats i ciutadans il•lusionats amb el gest simbòlic de votar. L’èxit de la iniciativa està sent, precisament, el d’haver sabut connectar amb l’esperit associatiu i voluntari del nostre país.