Sovint es creu que donar suport a un sector és fer lleis per al mateix. Es
parteix del convenciment que una norma preserva els voluntaris, el tercer
sector, l'economia social... i, si bé és cert que ho pot fer, sovint els
complica la vida amb registres, condicions i nova burocràcia. És a dir, el
problema per a les entitats socials acostuma a generar-se des d'altres marcs
normatius. Simplificant, ha fet més mal a les entitats no lucratives l'increment
del tipus d'IVA, en ser consumidores finals, que no pas bé les lleis del tercer
sector, l'economia social i el voluntariat juntes.Pretendre que qualsevol associació hagi de presentar l'impost de societats, o amb un pressupost superior als 50.000 euros/any com sembla que ara es rectificarà, és posar-ne moltes al marge de la llei o complicar i encarir la seva gestió, detraient per a costos de gestoria recursos de les finalitats ordinàries. A més, algú creu de debò que aquesta exigència pot reportar ingressos a la hisenda pública o evitar el frau fiscal? La llei de la transparència és un altre exemple de complicació. Si bé és obvi que les organitzacions d'interès general han de ser transparents, el treball per a ser-ho no ha de suposar una càrrega o un cost massa elevat com per detraure energies significatives de la missió de l'entitat. És difícil que algú s'enriqueixi i abusi d'entitats que puguin rebre 50.000 euros de subvencions públiques, i menys ara, quan la justificació de les mateixes és d'un rigor que, en algun cas, arriba a qüestionar el sentit de demanar-les.
Suggerim que els programes electorals futurs contemplin el suport a la societat civil, a les entitats d'interès general. Ajudar-les passa, abans que res, per no fer més complexa la seva gestió i no tant per promoure legislacions que les afavoreixin.