1.
El Fòrum Social Mundial (FSM) és un espai consolidat. En els seus 10 anys de vida, l’FSM ha aconseguit erigir-se com un espai de referència en el que moviments socials de tot el món articulen denúncies cap als efectes del sistema neoliberal (ecològics, socials, democràtics, etc.), comparteixen experiències de les seves estratègies i resistències, i discuteixen sobre possibles alternatives al sistema. Darrere de la idea de que “Un altre món és possible” hi ha propostes polítiques i econòmiques concretes, amb caràcter local i global, que plantegen una lògica diferent a l’actual, posant els drets de les persones i els pobles al mig del debat. És cert, l’FSM ha perdut rellevància i transcendència mediàtica. També ho ha fet el seu antagònic Fòrum Econòmic Mundial celebrat tradicionalment a Davos (Suïssa). L’explicació pot ser doble: mentre que la lògica mediàtica ha condemnat l’FSM a un cert ostracisme (tot i que a principis de la dècada les reunions a Porto Alegre podien ocupar nombroses pàgines), també l’FSM ha experimentat certes divisions internes en com aquest espai podia seguir concitant l’atenció tant de moviments socials com de mitjans de comunicació i altres actors polítics i socials. Però la nau va, i prova d’això són les milers de persones que viatjaran a Dakar en aquests dies.
2.
L’FSM és un espai heterogeni i plural. Encara que per alguns aquest fet podria haver-li restat capacitat d’articular propostes unitàries, el cert és que la diversitat sobretot li dóna una gran credibilitat. Les trobades de l’FSM no plantegen solucions maniquees ni pamfletàries. La diversitat de moviments socials, sindicats o ONG fan que des de diferents sensibilitats, amb discrepàncies i moltes vegades amb punts de vista oposats, es vagin teixint discursos que, això sí, apunten en una direcció contrària al del sistema neoliberal actual. I aquest és el gran potencial del Fòrum. Encara que el full de ruta pugui ser en ocasions difícil de consensuar, l’agenda de partida és inqüestionable: més equitat en un món cada vegada més desigual (tant al nord com al sud) i sostenibilitat, en un planeta que es dirigeix cap al ecocidi .
3.
L’FSM i els diferents fòrums regionals i locals que han tingut lloc en l’última dècada han estat revulsius. La històrica manifestació contra la guerra de febrer de 2003 es va gestar precisament en els fòrums socials previs a aquesta data. Aquí, els diferents moviments socials van tenir la capacitat d’articular la que per a alguns ha estat la major protesta col·lectiva de la història, 100 milions de persones que de manera simultània van dir “no a la guerra” i no a una manera determinada d’entendre el món. Aquest fita històrica és gràcies al Fòrum social, i lluny de representar un simple galó en el seu historial, és la prova de que l’acció col·lectiva per construir un món més just i sostenible és possible.
4.
L’FSM és una iniciativa esperançadora. Enmig d’un clima en què s’ha acceptat fins a cert punt un dogma que assegura que no hi ha altra manera de fer les coses (retallada d’alguns drets socials, primacia dels mercats en detriment de la capacitat de decisió de governs suposadament sobirans, etc.), l’FSM vol reivindicar que la història diu tot el contrari. Han estat els moviments socials al llarg de la història, la seva capacitat de reivindicar millores i aconseguir conquestes socials, els que han fet que un altre món hagi estat possible i sempre una mica millor a l’anterior. Qui afirmi que les mesures implantades pels governs europeus -ue ens exposen a una involució social i democràtica de les nostres societats- són l’única de les respostes possibles, no té en compte ni la història ni la capacitat dels éssers humans a imaginar, somiar i articular alternatives. L’FSM vol reivindicar que no és “la fi de la història” com molts han pronosticat (i com el poble egipci o tunisià, de manera emocionant, ens estan demostrant en el cas de Mubarak i Ben Ali), sinó un punt d’inflexió en el que lo social pot prevaler per sobre dels interessos individuals i de la capacitat de decisió i influència d’uns pocs.
5.
L’FSM és necessari en el context d’aquesta crisi històrica. En una conjuntura en la qual nombroses persones estan empitjorant les seves condicions de vida (increment de l’atur, augment de la pobresa i l’exclusió social, etc.), en què la desafecció política creix i les solucions populistes (moltes vegades de caràcter xenòfob) s’erigeixen en perillosa alternativa, en què els governs semblen ridículament noquejats per uns mercats capaços de condicionar les polítiques socials i d’apallissar les conquestes socials de moltes societats o en què les solucions adoptades afavoreixen a aquells que van tenir una enorme responsabilitat en l’origen de aquesta crisi, Dakar, el Fòrum Social Mundial, és un espai imprescindible per prendre aire, per agafar impuls, per cridar ben alt i, sobretot, per teixir xarxes, propostes i estratègies de l’altre món que és possible, d’aquest que de vegades de manera invisible ja existeix (en les lluites de les organitzacions camperoles brasileres o en les dels treballadors de les fàbriques de l’Índia) i de l’altre que volem que sigui. Un món que des de Dakar volem reivindicar amb força.
Més informació:Article publicat per Cristianisme i Justícia sobre el Fòrum Social Mundial de 2007, celebrat a Nairobi (Kènia).
