Fa uns dies em van demanar una sessió sobre innovació al tercer sector per a un postgrau. Els assistents no eren persones d’entitats i per això vaig centrar l’exposició en exemples directes d’organitzacions que fan coses innovadores. Com a remor de fons, però, van anar apareixent una sèrie d’idees que poden ser d’interès per a les entitats que s’estiguin qüestionant sobre aquest fenomen i sobre com aplicar-lo.
Us en deixo unes quantes en forma de llista:
- La innovació es pot practicar a escala personal, organitzacional o social. Això sí, el seu impacte és directament proporcional al nombre de persones a qui arriba.
- S’encomana: la innovació genera innovació. Quan veiem innovació al voltant nostre se’ns acudeixen idees per innovar a casa. Per tant, val la pena estar atents a l’entorn.
- Es realimenta: quan s’innova sobre un procés, un producte o un servei, s’acostuma a generar una espiral d’innovació al seu voltant per la suma de les aportacions d’altres persones no inicialment involucrades.
- Ha de ser transversal. L’entitat que vulgui innovar ha de promoure-ho com a part de la seva pròpia cultura organitzativa i cada persona ha de ser conscient del valor d’aportació individual. Difícilment una entitat innovarà si ho deixa a mans d’un departament creat per a tal fi.
- Ni tota la innovació necessita tecnologia, ni tota la tecnologia genera innovació. Ara bé, la tecnologia, ben orientada i aplicada, pot ser una gran facilitadora de la innovació.
- A diferència del clàssic binomi R+D, la innovació no requereix una gran inversió. Això la fa especialment interessant per al tercer sector. Grans o petits, tots podem innovar.
- Al tercer sector és més practicable la innovació evolutiva (millora contínua basada en el pas a pas a curt-mig termini) que la disruptiva (que suposa un canvi global en les regles de joc).
- A diferència de la innovació en el camp empresarial, les entitats no innovem pensant en obtenir benefici econòmic (tot i que sí que podríem fer-ho pensant en clau d’eficiència econòmica), sinó, sobretot, en incrementar la satisfacció dels nostres col•lectius destinataris.
A tall de resum, podem dir que les organitzacions del tercer sector som innovadores quan -en comptes de tenir una actitud reactiva fonamentada en la demanda de recursos externs per poder actuar- mostrem un esperit creatiu i, compromeses i motivades per les causes que defensem i promovem, ens avancem a treballar-hi mitjançant solucions imaginatives.
Us en deixo unes quantes en forma de llista:
- La innovació es pot practicar a escala personal, organitzacional o social. Això sí, el seu impacte és directament proporcional al nombre de persones a qui arriba.
- S’encomana: la innovació genera innovació. Quan veiem innovació al voltant nostre se’ns acudeixen idees per innovar a casa. Per tant, val la pena estar atents a l’entorn.
- Es realimenta: quan s’innova sobre un procés, un producte o un servei, s’acostuma a generar una espiral d’innovació al seu voltant per la suma de les aportacions d’altres persones no inicialment involucrades.
- Ha de ser transversal. L’entitat que vulgui innovar ha de promoure-ho com a part de la seva pròpia cultura organitzativa i cada persona ha de ser conscient del valor d’aportació individual. Difícilment una entitat innovarà si ho deixa a mans d’un departament creat per a tal fi.
- Ni tota la innovació necessita tecnologia, ni tota la tecnologia genera innovació. Ara bé, la tecnologia, ben orientada i aplicada, pot ser una gran facilitadora de la innovació.
- A diferència del clàssic binomi R+D, la innovació no requereix una gran inversió. Això la fa especialment interessant per al tercer sector. Grans o petits, tots podem innovar.
- Al tercer sector és més practicable la innovació evolutiva (millora contínua basada en el pas a pas a curt-mig termini) que la disruptiva (que suposa un canvi global en les regles de joc).
- A diferència de la innovació en el camp empresarial, les entitats no innovem pensant en obtenir benefici econòmic (tot i que sí que podríem fer-ho pensant en clau d’eficiència econòmica), sinó, sobretot, en incrementar la satisfacció dels nostres col•lectius destinataris.
A tall de resum, podem dir que les organitzacions del tercer sector som innovadores quan -en comptes de tenir una actitud reactiva fonamentada en la demanda de recursos externs per poder actuar- mostrem un esperit creatiu i, compromeses i motivades per les causes que defensem i promovem, ens avancem a treballar-hi mitjançant solucions imaginatives.
Fotografia: galeria de Flickr de Jordi Graells
0 comentaris:
Publica un comentari