En el Parlament de Catalunya hi ha a debat, actualment, el projecte de Llei de consultes populars per via de referèndum de Catalunya, que, en el redactat que consta, planteja alguns dubtes tant en el seu text global, com en matèries específiques quan regula aquestes consultes en els municipis.
En tractar-se d'un projecte de llei que afecta directament la ciutadania, i que justament ha de ser aquesta qui l'ha d'utilitzar, sembla adient que els ciutadans tinguin quelcom a dir i aquest bloc pot ser un dels mitjans per fer-ho.
En aquest article es fan algunes consideracions pel que fa a les consultes per iniciativa popular,
Els tràmits necessaris per proposar una consulta popular i les consideracions sobre la seva adaptació al marc institucional i estatutari, han estat comentats en un article anterior. Per tant, en aquest es comentaran altres punts de la proposta de llei.
Pel que fa a la validesa
L'article 22 del projecte de llei assenyala:
"Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, en exercici del dret que els reconeix l’article 29.6 de l’Estatut, poden promoure la convocatòria d’una consulta popular en l’àmbit de Catalunya quan vingui avalada almenys pel 3% de la població".
Per aquelles consultes d'àmbit municipal per iniciativa popular, s'assenyala un escalat en funció del nombre d'habitants d'un municipi (per exemple: 30% dels habitants en poblacions de 2.000 habitants o menys).
En comparació amb altres modalitats de consultes (no vinculades a aquest projecte de llei) es pot considerar que els percentatges són més ajustats.
Tot i això, i segons consta en l'article 4: “Són cridades a participar en una consulta popular les persones titulars del dret a vot a les eleccions al Parlament de Catalunya o a les municipals respectivament segons l’àmbit de la consulta, d’acord amb la legislació aplicable en cada àmbit".
Les persones titulars del dret a vot són les que configuren al cens electoral, molt més reduït que la totalitat de la població (en aquest cas es contemplen les persones d'entre 0 i 18 anys i les persones immigrades, que no tenen dret a exercir el vot)
No seria més lògic que el percentatge necessari per promoure una consulta es fes sobre percentatges en relació amb el cens electoral?
L'article 23 assenyala que “no poden ser objecte d'una consulta popular per via de referèndum d'iniciativa popular les qüestions sobre matèries tributàries o pressupostàries”.
Tenint en compte els tràmits que calen per tirar endavant una consulta popular, tenint en compte que el resultat no és decisori, i tenint en compte que els diners públics són diners de la ciutadania, sembla exagerat que els ciutadans no puguin opinar sobre la destinació del pressupost municipal, o d'una part d’aquest.
Pel que fa a la indemnització per despeses
Una darrera consideració a fer és sobre l'article 31, que assenyala: “La Comissió Promotora pot ser indemnitzada per les despeses degudament justificades que hagi realitzat amb motiu de la recollida de signatures amb un màxim de 40.000 euros sempre que s'hagin considerat vàlides i suficients les presentades”
Tenint en compte tots els condicionants assenyalats anteriorment, no sembla adient indicar en condicional la possibilitat d’indemnització per despeses.
Més informació:
Projecte de llei de consultes populars per via de referèndum de Catalunya, post de Pep Martí
0 comentaris:
Publica un comentari